"Aquesta inversió ha estat com un regal", reconeixia aquest matí el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, en referència als prop de 24.000 euros que el Centre de Reproducció de cranc autòcton de riu ha rebut en el marc del projecte europeu Life Potamo Fauna. El programa ha començat enguany a diferents comarques de la demarcació de Girona i s'allargarà durant 4 anys. Aquest centre d'Olot, que porta deu anys en marxa, està situat a l'antiga piscifactoria de la Moxina-pla de Llacs, al Molí de les Fonts d'Olot, i s'ha convertit en l'únic centre de producció de cranc autòcton a Catalunya i de referència a nivell estatal. 

La reproducció en captivitat es fa en els 21 estancs que hi ha amb exemplars reproductors, de recria i cria anual tot separant les poblacions de la conca de procedència, com són el riu Ter, Fluvià i Muga per tal de preservar les seves especificitats genètiques. Durant tots aquests anys s'ha avançat en la metodologia i les tècniques per aconseguir la màxima viabilitat de les cries. En els últims anys, es va esbrinar com fer que la malaltia que transmet una de les principals amenaces del cranc autòcton de riu, com és el cranc americà, no arribés als exemplars criats en captivitat. Segons explica Joan Montserrat, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, "vam veure que si agafàvem aigua subterrània, d'uns 40 metres, aquesta estava neta del patogen i vam deixar d'agafar-la del rec". 

La millora de l'aigua per acabar amb la infecció als ous

Aquest va ser el primer obstacle superat, que causava la mort de les femelles. Quedava pendent una altra problemàtica com era la pèrdua del 80% dels ous per culpa d'una infecció causada pel que es coneix com a saprolègnia que no aconseguien combatre i que minvava molt la capacitat de producció de crancs del centre. Ara, amb la inversió del projecte Life s'ha pogut instal·lar un nou sistema de depuració de l'aigua amb filtres que evitarà el problema d'aquesta malaltia que afectava els ous. La previsió és aconseguir incrementar la producció per 10 i arribar a tenir una producció anual de 10.000 exemplars. 

Els primers exemplars de juvenils de cranc de riu de potes blanques, que és com es coneix l''Austropotamobius pallipes', s'alliberen cada estiu des de fa uns cinc anys a la demarcació. Aquesta espècie està greument amenaçada i el que es vol és reforçar les poblacions ja existents i fer-ne de noves en els trams del rius Ter, Fluvià i Muga on està garantida la seva viabilitat. "Sabem que hi ha indrets on el cranc americà no desapareixerà mai i seguirà colonitzant, però hi ha alguns trams on l'autòcton pot créixer sense que li arribi la malaltia", explica Montserrat. L'objectiu final és aconseguir una reserva d'aquesta espècie a tot el territori.

El projecte preveu reforçar mitjançant alliberaments a vuit sectors inclosos a la Xarxa Natura 2000 de la demarcació: Alta Garrotxa-Massís de les Salines, Zona Volcànica de la Garrotxa, Riberes de l'Alt Ter, Sistema Transversal Català, riu Fluvià, riu Llémena, Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc i Rieres de Xuclà i Riudelleques. 

Una espècia delicada i de gran utilitat pel medi

El cranc de riu autòcton té una funció molt important a les conques dels rius: netejar la matèria morta que hi a al seu voltant. Són els "escombriaires" dels nostres rius, que filtren l'aigua, i per això és important aconseguir augmentar la seva presència. Es diferencia del cranc americà perquè és més petit i té un color marronós. És una espècie delicada que només pot viure en un entorn amb aigua neta. 

Aquesta espècie protegida era habitual a la major part de cursos hídrics de la conca del riu Fluvià fins als darrers anys de la dècada dels setanta, moment en què la seva situació va esdevenir crítica. La forta expansió del cranc roig americà va produir que una malaltia fúngica ( l'afanomicosis) afectés l'espècie autòctona i actualment aquesta es trobi al límit de la desaparició. 

La seva regressió es pot il·lustrar amb el cas de la Garrotxa. De les 54 poblacions comptabilitzades l'any 1992 el 2010 s'havia passat a 28. En el cas de les poblacions viables, és a dir, les que poden tenir continuïtat de forma natural, la xifra es reduïa a 12. La sequera però sobretot l'efecte letal d'un fong que transmet el cranc americà són les principals causes d'aquesta davallada.

Amb les repoblacions que es fan anualment s'intentarà revertir aquesta situació. El programa, a més, també preveu un estudi en col·laboració amb tècnics del CSIC per saber més coses sobre la malaltia del cranc americà i descobrir com combatre-la. 

El Life Potamo Fauna, finançat per la Unió Europea en un 50%, també preveu conservar altres espècies amenaçades com la tortuga d'estany, la nàiada o el barb de muntanya.

Original news: La Vanguardia.com