19/01/15 02:00 - OLOT - (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

El molí de la Moixina d'Olot, de titularitat municipal i gestionat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un santuari dels crancs de riu autòctons de les conques gironines i de les del Montseny. Hi ha un centre reproductor d'aquests crustacis des de fa deu anys, que s'ha convertit en un referent europeu, un referent per als organismes que volen evitar la desaparició de les espècies autòctones seriosament amenaçades pels crancs americans.

Aquests crancs forans no són una amenaça en si, sinó que ho són perquè són el suport per al qual s'estén un fong al qual ells són resistents, però no els crancs autòctons. Es tracta de la Seprolènia, que procedeix dels ous de les postes, i de l'afanomicosi (pesta del cranc), que en mata els exemplars afectats.

Els objectius del centre de reproducció del molí de la Moixina d'Olot són repoblar els rius amb crancs que tinguin la genètica pròpia de cada conca, tenir reserves per si hi ha problemes a aquestes conques, l'educació ambiental entre els alumnes i fer recerca.

Repoblar

El 2009 van començar les repoblacions amb els excedents de crancs com a resultat de la cria controlada a la Moixina. Des de l'aleshores, se n'han alliberat un miler per any, excepte a l'any passat, perquè els tècnics en van voler ampliar la població del centre de reproducció. Es van repoblar trams concrets –on hi ha barreres naturals que impedeixen el contacte amb els crancs americans– dels rius Fluvià, Ter i la Muga i també d'altres cursos fluvials de la zona del Montseny.

Des de fa prop d'un any, a més i gràcies als ajuts d'un programa Life del Consorci de l'Estany, s'ha habilitat una mena d'habitació-incubadora per estudiar les millors condicions de cria de les diferents espècies autòctones. Es tracta, segons el responsable del centre de reproducció, Joan Montserrat, juntament amb Fina Torres, de filtrar els sediments i d'establir quines són les millors condicions de temperatura, d'oxigenació, etc., per afavorir-ne la reproducció i criança.

L'activitat del centre de recreació d'Olot és molt important perquè permet allargar la presència del cranc de riu autòcton als espais fluvials gironins. “Guanyem temps per veure si els crancs desenvolupen un sistema de resistència als fongs o per si nosaltres som capaços de trobar un mecanisme de resistència”, ha remarcat Joan Montserrat. El principal escull de tot plegat és la manca de recursos econòmics per a aquestes línies d'investigació. Segons ell, hi ha diners per fer recerca sobretot si l'espècie és productiva, com és el cas de les piscifactories de gambes que Suècia té a l'Amèrica del Sud.

LA DATA

2009

és l'any en què

el Centre de Reproducció de Crancs de Riu d'Olot va dur a terme les primeres repoblacions.

LA XIFRA

1.000

exemplars

de crancs d'uns 3 centímetres són els que s'alliberen cada any des d'aleshores als rius gironins.

Del molí, a la piscifactoria i la astacifactoria

Montserrat i Torres, al laboratori del molí. Foto: J.C.

El molí de la Moixina era un viver de truites de riu que, quan va tancar portes, va poder ser llogat per l'Ajuntament d'Olot, per cedir-lo al parc natural, que el va transformar en una astacifactoria.

Els del riu la Muga i els de Boadella són els més resistents

Els crancs de la Muga són més resistents que els dels altres rius gironins. Moren, però ho fan més tard, un cop agafen el fong dels americans. Per això, el CSIC ha obert una línia d'investigació per determinar si, per exemple, han adoptat un mecanisme que els permet aïllar parcialment el fong. Les femelles de cranc de riu fan la posta d'ous a l'octubre i al novembre, i els duen enganxats a l'abdomen fins a la primavera, que es desclouen.

Un enemic encara més devastador, el cranc senyal

Els crancs autòctons dels rius gironins no només tenen una seriosa amenaça amb el cranc americà. Ara, els tècnics han trobat d'una altra espècie al·lòctona i que també és una amenaça pels autòctons. Es tracta del cranc senyal, que també és americà però que, a diferència de l'altre, puja fins a les capçaleres i, per tant, si s'arriba a adaptar, serà molt més devastador. De moment, se n'han localitzat als rius Fluvià i a la Muga.

Noticia original: El Punt Avui