ACN | RIUDAURA Uns setanta alumnes de l'escola Lluís Castells de Riudaura (Garrotxa) han alliberat aquest matí 170 exemplars de cranc de riu de potes blanques, una espècie greument amenaçada. Els individus provenen del Centre Reproductor de Cranc Autòcton d'Olot, unes instal·lacions pioneres a Catalunya, que enguany ha duplicat la seva producció i s'acostarà als 2.000 exemplars. L'alliberament s'ha fet en el marc del projecte europeu LIFE Ptamo Fauna 'Conservació de fauna fluvial d'interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga' que busca conservar i recuperar espècies amenaçades com és el cas del cranc. El projecte, que finalitza el 2017, preveu alliberaments a vuit sectors de les comarques gironines.

L'alliberament de crancs de riu de potes blanques ('Austropotamobius pallipes') a determinats punts de la demarcació té un doble objectiu. Per una banda, reforçar les 32 poblacions que actualment hi ha detectades i per l'altra, intentar recuperar aquelles zones –entre 15 i 20 nuclis- on havien habitat i que reuneixen les condicions adients per a la seva repoblació.

Aquesta espècie protegida era habitual a la major part de cursos hídrics de la conca del riu Fluvià fins als darrers anys de la dècada dels setanta, moment en què la seva situació va esdevenir crítica. La forta expansió del cranc roig americà va produir que una malaltia fúngica ( l'afanomicosis) afectés l'espècie autòctona i actualment aquesta es trobi al límit de la desaparició.

La seva situació és fràgil perquè té dues amenaces clares. D'una banda, les espècies invasores -el cranc americà i el cranc senyal- que fan que les poblacions que actualment hi ha viables al Ter i al Fluvià siguin molt "sensibles" en competir per viure en un mateix espai, i per l'altra, la interferència de l'home.

Combatre aquest últim aspecte és essencial segons els impulsors del projecte LIFE Ptamo Fauna 'Conservació de fauna fluvial d'interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga'. Per això, els alliberaments dels exemplars es fan amb l'ajuda d'escolars. Segons explica el director financer del programa, Miquel Campos, "és vital que la societat que estigui informada i sobretot sensibilitzar a les famílies a través de la mainada de les espècies que estan en perill extinció a nivell europeu".

El Centre de Reproducció millora les instal·lacions

Des del 2004, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa gestiona a Olot el Centre de Reproductor de Cranc de Riu Autòcton, unes instal·lacions pioneres de cria en captivitat d'aquesta espècie. Gràcies al Life Potamo Fauna s'han pogut dur a terme un seguit de reformes que han permès millorar la qualitat de l'aigua, minimitzar així malalties com la saprolègnia i incrementar la producció. De fet, aquest any s'ha aconseguit doblar el nombre d'exemplars respecte l'any anterior i acostar-se als 2.000 exemplars.

Aquest centre compta amb un important reservori d'exemplars reproductors de diferents conques hidrogràfiques del país i també d'exemplars joves procedents de la reproducció en captivitat. I és que un dels objectius científics és mantenir i preservar la diversitat genètica de cada conca –Fluvià, Ter i Muga- on actualment viu el cranc de riu.

Un estudi d'interès mundial

Gràcies a l'estudi d'aquests individus, s'ha descobert que hi ha exemplars procedents de l'Alt Empordà amb una major resistència al fong que porta el cranc roig americà. S'ha fet a través d'uns experiments que consistien a infectar individus en captivitat. "És el primer cop que passa al món en relació a la malaltia del cranc americà i ara s'obra un ventall de possibilitats d'estudi i treball per buscar solucions al problema", subratlla Campos. Tot apunta que podria tractar-se d'un procés de selecció natural que ha permès incrementar la resistència dels crancs autòctons envers la malaltia i això és el que ara es vol seguir estudiant. Aquest descobriment, conclou Campos, "és una esperança molt important per a aquesta espècie en perill".

Els resultats es presentaran a mitjans de l'any que ve i es publicaran en una revista científica. Les primeres conclusions es van donar a conèixer a les jornades que es van fer a Olot el passat setembre.

Noticia original: Diari de Girona