OLOT | XAVIER VALERI «Ho presentarem en breu en àmbits cientifics», va anunciar ahir Miquel Campos (projecte europeu LIFE Potampo Fauna). «Vam infectar amb el fong de l'afanamicosis una població de crancs autòctons de potes blanques i només un va morir i encara no de la malaltia», va concretar. Va definir: «És el primer cop que passa a Europa i al món». Campos va fer les afirmacions ahir a Riudaura en el decurs d'una escampada de crancs autòctons per part dels escolars del poble. L'origen de la resistència dels crancs autòctons (en molt greu perill d'extinció) està en el Centre Reproductor d'Olot.

Segons Campos, el fong conegut com afanomicosis va ser dut a la península pel cranc vermell americà. Una espècie invasora que va transmetre la malaltia als crancs autòctons i els va exterminar. En uns 40 anys, a la part baixa de les comarques gironines van morir tots els crancs, fins a Olot. «Més amunt en les aigües netes, fresques i ràpides el cranc ha sobreviscut amb fragilitat», va explicar. «Nomes - va precisar-, es reprodueix amb normalitat a 32 llocs que es mantenen en alt secret, perquè no hi hagi ningú capaç d'anar-los a pescar».

Per tal d'intentar garantir la supervivència del cranc autòcton fa uns 11 anys, el Parc Natural va crear el Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton a l'antiga piscifactoria del Molí de la Font a la Moixina. Segons Campos, quan van tenir molta feina feta els va entrar algun cranc americà. És una espècie que resisteix el fong de l'afanomicosis. És a dir, té una clova dura i no deixa que el fong entri al seu sistema nerviós. Això no obsatant, infecta la malaltia a través de l'aigua.

Quan el fong va entrar en contacte amb els crancs del centre de cria d'Olot es va posar sobre les cloves dels crustacis de riu autòctons, va traspassar les cloves i va entrar dins dels teixits i del sistema nerviós. Els animals van morir quasi tots en un termini d'entre 10 i 15 dies.

La desgràcia va tenir una part positiva, els tècnics del criador es van adonar que hi havien crancs autóctons que tardaven més a morir. «Alguns van resistir 2 mesos», va assenyalar Campos. Va ser quan els tècnics del Parc van començar un procés de selecció. «Una selecció genètica natural d'individus resistents», va subratllar.

Sabuts de la resistència d'alguns crancs, els tècnics del Parc van contactar amb el Jardin Botanico de Madrid. Es tracta de l'organisme que encapçala la lluita contra l'extinció del cranc autòcton a la Península. Els experts del Jardin van encomanar de fanomicosis els crancs d'Olot i alguns de Navarra. El resultat va ser la supervivència i: «L'esperança...!»,va observar Campos. Una confiança que -segons ell- és el resultat de 20 anys de feina.

LIFE Potamo Fauna

Els fons europeus del projecte LIFE Potamo Fauna (iniciativa per a la protecció de la fauna fluvial dotada amb 2 MEUR, han permès millorar la qualitat de l'aigua del Centre Reproductor d'Olot. «Els filtres nous -va assenyalar Xavier Puig (director del Parc Natural)- han permès millorar la qualitat de l'aigua i evitar malalties com la saprolègnia». Les millores han permès incrementar la producció fins arribar als 1.500 exemplars.

A més d'aigua neta propicia per la producció, el centre compta amb un important reservori d'exemplars reproductors de diferents conques hidrogràfiques del país i també d'exemplars joves procedents de la reproducció en captivitat.

Els exemplars reproductors procedeixen de les tres principals conques de la demarcació de Girona (Fluvià, Ter i Muga). D'aquesta manera es preserva la diversitat genètica de cada conca i els responsables del Centre poden treballar en la recerca de la resistència davant la malura en funció de la genètica de cada població.

El resultats del Centre han permès reforçar els 32 nuclis existents a la zona d'actuació i establir nous nuclis poblacionals en sectors, on l'espècie havia desaparegut fa 4 dècades.

Ahir, la mà dels nens i nenes de l'escola Lluís Castells de Riudaura va ser el conducte pel qual les cries de cranc nascudes al Centre Reproductor van entrar en contacte amb les aigües lliures. Els escolars van deixar anar unes 170 cries quasi transparents que de seguida es van amagar entre els rocs i la vegetació de la riera.

La previsió del Parc Natural és alliberar unes 1.500 cries més en el decurs d'aquesta tardor. Un dels llocs, on faran el mateix que a Riudaura - segons Campos- és Rupit.

Sobre l'acció de Riudaura va definir: «És una activitat especial per a mainada». Segons ell, la idea és sensibilitzar la població sobre el medi ambient. També va explicar que l'escampada és per intentar recuperar les zones de població desaparegudes a Riudaura.

Noticia original: Diari de Girona