ACN Flaçà.-Aquest hivern s'han creat 12 basses temporals de diferents dimensions com a hàbitat per poder recuperar poblacions de tortuga d'estany (Emys orbicularis) i millorar les d'altres espècies d'amfibis i rèptils d'interès europeu, com ara el tritó verd o el gripau corredor. L'actuació s'emmarca en el projecte Life Potamo Fauna i els treballs s'han fet des del Consorci del Ter. De cara a la pròxima primavera, s'alliberaran tortugues d'estany procedents del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera amb la previsió que el 2017 arribar als 150 exemplars alliberats. L'any passat ja se'n van deixar anar una setantena.

Amb la creació d'aquestes dotze basses temporals es pretén recuperar un hàbitat que ha anat desapareixent pel progressiu encaixament i consolidació del riu en un únic canal, cada vegada més estret i amb hàbitats majoritàriament d'aigües corrents. Es tracta de recuperar petites zones inundables que aniran alternant fases seques amb humides. Les actuacions s'han concentrat a la zona de Sobrànigues i a l'illa al terme municipal de Flaçà d'unes 2,5 hectàrees. L'Agència Catalana de l’Aigua és el titular dels terrenys. Durant el treball de camp es van identificar altres zones amb basses permanents i alguna de temporal que també s’utilitzaran per als alliberaments de tortuga d’estany. Es tracta del paratge de l’Illa i els Planters a Foixà. Concretament, s'han construït dos tipus de basses. Unes de petites de menys de 2 metres quadrats de superfície i amb una fondària de menys de mig metre i unes altres de majors dimensions que simulen la zona d'aiguamolls que anteriorment hih avia hagut a la zona quan el curs fluvial del Ter tenia més cabal. Actualment el riu circula amb un sol braç i fa impossible la recuperació natural d’antics cursos i la formació de noves basses, així com la renovació del bosc de ribera. Per aquests motius, s'han observat tendències regressives per nombroses espècies característiques del medi fluvial en tots els trams del Ter. Les causes d'aquesta regressió són múltiples, des de la persecució, explotació (caça i pesca) o recol·lecció directes, fins la introducció d’espècies d’animals exòtiques, passant per la disminució i degradació dels seus hàbitats.Les basses construïdes ara tenen un règim hídric natural, és a dir, que s'ompliran amb el nivell freàtic de l’aqüífer i per tant no es faran aportacions d'aigua. Com que estan molt a prop del Ter, es preveu que també es nodreixin de les avingudes de cabal. Per altra banda, no s'han fet tasques de recuperació dels entorns de les basses perquè la vegetació fluvial té una gran capacitat de colonització i recuperació. La tortuga d'estany i altres espèciesL'actuació s'emmarca en el projecte europeu Life Potamo Fauna 'Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga'. A banda de la recuperació de la tortuga d'estany, també es pretén les poblacions d'altres espècies com ara la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Epidalea calamita) i la reineta (Hyla meridionalis). Les actuacions s'han fet des del Consorci del Ter i s'han centrat al municipi de Flaçà dins a la zona comunitària d'importància anomenada 'Riberes del Baix Ter'. El projecte europeu Life Potamo Fauna té un pressupost global d'1,9 milions d’euros, un 50% finançats per la Unió Europea. Entre els anys 2014 i 2017 s'actuarà en 11 espais de la xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona recuperant i conservant a llarg termini diverses espècies amenaçades com el cranc de riu de potes blanques o peixos. El projecte ha permès consolidar un equip de 24 persones per un període de quatre anys. El Consorci de l'Estany actua com a coordinador i com a associats hi ha el Consorci del Ter, la Generalitat a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana SA, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea. Així mateix, les institucions que cofinancen el projecte són els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona, Aigües de Banyoles, SAU i el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles.

Noticia original: La Vanguardia.com