L’Estany de Banyoles té una de les millors poblacions de cargol Vertigo del sud d’Europa de gran interès científic. Investigadors del País Basc i del Consorci de l’Estany preveuen traslladar exemplars per colonitzar altres espais propers en els pròxims tres anys.

L’Estany de Banyoles és un emplaçament de gran interès natural que acull espècies protegides, com són el cranc autòcton o les nàiades. Un equip de científics de la Universitat del País Basc amb l’ajut dels tècnics del Consorci de l’Estany han pogut confirmar que també hi ha una important presència del cargol Vertigo. Concretament, de dues subespècies (el “vertigo moulinsiana” i el “vertigo anagustior”), que estan greument amenaçades.

Es tracta d’un mol·lusc minúscul, que no supera els 2 mil·límetres, i se n’han arribat a trobar concentracions de 200 individus per metre quadrat. Això la converteix en una de les millors poblacions del sud d’Europa. El catedràtic de Zoologia de la Universitat del País Basc a Vitòria Benjamín Gómez assenyala, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, que el cargol Vertigo és de gran interès científic perquè és un bon “indicador” del bon estat ecològic en què es troba l’entorn on viu. De fet, a Catalunya només se n’ha detectat en punts concrets com a Olot amb petites poblacions, mentre que a la resta de la península ibèrica s’han localitzat sobretot a Castelló i a Terol, a Aragó.

L’estudi forma part de la prova pilot inclosa al projecte Life Potamo Fauna que inclou el trasllat dels cargols a altres zones de l’entorn de l’Estany perquè les pugui “colonitzar”. Actualment, el mol·lusc es troba en zones sobretot de la banda de Porqueres. La previsió, segons el coordinador tècnic del projecte, Quim Pou, és que en els pròxims tres anys s’alliberin cargols Vertigo a uns 30 punts nous, entre els quals hi ha les llacunes d’en Margarit o sectors com la Puda. Concretament, es traslladaran uns 40 exemplars, 20 de cada espècie, per zona, fins al 2017, quan finalitza el Life.

Els cargols Vertigo de l’Estany de Banyoles viuen a les tiges de les plantes aquàtiques, sobretot les mansegues però també als joncs. No se sap ben bé qui se’ls menja però se sospita que la seva competència directa són unes aranyes petites que viuen al sòl. Els cargols s’alimenten dels bacteris i fongs que hi ha a les plantes.

Una dada curiosa és que els experts treballen amb la hipòtesi que un dels principals transports d’aquests petits mol·luscos són els porcs senglars.

Notícia original: Ràdio Banyoles