Les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga es repoblen amb cranc de riu autòcton

10/11/2015

En l’alliberament d’aquest dimarts, en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna, hi han participat alumnes de l’escola Lluís Castells de Riudaura. El Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton d’Olot ha duplicat la producció i enguany alliberarà uns 1.500 exemplars de cranc aptes per a la repoblació.

El projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga”, un dels seus objectius principals és la conservació i recuperació del cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), una espècie greument amenaçada. Amb aquesta premissa es porten a terme alliberaments d’exemplars criats en captivitat al Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton d’Olot. Aquesta tardor es preveu alliberar uns 1.500 exemplars. En l’alliberament d’avui hi han participat alumnes de l’escola Lluís Castells de Riudaura. Els cranc s’han alliberat en dos sectors de la riera de Riudaura. Fins al 2017, any de finalització del projecte Potamo Fauna, els reforçaments es portaran a terme en vuit sectors dels següents espais xarxa Natura 2000 de les comarques gironines: Alta Garrotxa-Massís de les Salines, Zona Volcànica de la Garrotxa, Riberes de l’Alt Ter, Sistema Transversal Català, Riu Fluvià, Riu Llémena, Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc i Rieres de Xuclà i Riudelleques.

El cranc de riu autòcton era una espècie habitual a la major part de cursos hídrics de l’Europa meridional. A finals de la dècada dels setanta es va produir l’epizoòtia fúngica de l’afanomicosis Aphanomyces astaci, que va provocar una disminució dràstica de la població. Aquesta malura va ser introduïda pel cranc americà, espècie que s’ha estès ràpidament pels rius del país. L’expansió d’aquesta malura s’ha vist accentuada per l’expansió recent de dues espècies exòtiques més, el cranc senyal i el cranc dels canals, totes dues d’origen americà i portadores de la malura.

A la conca del riu Fluvià fa més de 20 anys que s’està treballant amb el coneixement d’aquesta espècie i 10 en el pla de recuperació. L’any 2004 es va crear el Centre de Reproducció de Cranc de Riu Autòcton a Olot, gestionat per l’equip tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el marc del projecte LIFE Potamo Fauna s’han pogut portar millores en les instal·lacions per tal de minimitzar malures com la saprolègnia i així poder incrementar la producció de crancs. Aquest any, s’ha arribat als 1.500 exemplars. A dia d’avui es disposa d’un bon reservori tant d’exemplars reproductors de diferents conques hidrogràfiques del país, com d’exemplars joves procedents de la seva reproducció en captivitat i que serviran per anar incrementant el nombre de crancs reproductors. Els exemplars reproductors són procedents de les tres principals conques de la demarcació de Girona (Fluvià, Ter i Muga), d’aquesta manera es preserva la diversitat genètica de cada conca i es pot treballar en la recerca de la resistència enfront la malura en funció de la genètica de cada població. Amb els repoblaments s’espera evitar la desaparició a curt termini de 32 nuclis existents a la zona d’actuació i establir nous nuclis poblacionals en sectors on ha desaparegut l’espècie, entre 15 i 20.

Aquest treball es porta a terme de manera conjunta entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a través del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Forestal Catalana i el Consorci de l’Estany a través del projecte LIFE Potamo Fauna, on també en són socis el Consorci del Ter, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitabea.

LIFE Potamo Fauna és un projecte de quatre anys de durada (2014-2017) que està finançat per fons europeus en un 50%. A part del cranc de riu de potes blanques també s’incideix en la conservació d’altres espècies amenaçades com la nàiade allargada (Unio elongatulus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis) o els cargolets (Vertigo moulinsiana i Vertigo angustior). També es lluita contra diverses espècies exòtiques invasores.

Arxivat a: General