Riu Llémena
Superfície: 194,000 hectàrees
L’espai xarxa Natura 2000 Riu Llémena (ES5120020) és un espai fluvial amb boscos de ribera en bon estat i té una important funció com a corredor biològic.
La Riera de Llémena és un afluent del Ter pel seu marge esquerre, d'orientació nord-oest sud-est. La seva conca s'estén pels municipis de Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori; queda limitada en el seu costat nord-oriental per la Serra de Finestres, la Serra de Portelles i el Massís de Rocacorba i pel costat sud-occidental per la Serra de les Medes, Els Cingles de Sant Roc i la Muntanya de Sant Grau. Aquest curs fluvial està condicionat des del seu naixement per l'envasadora d'aigua mineral aigües de Sant Aniol, que extreu una part desconeguda del cabal. Tot i això aquesta riera té una qualitat notable i en les seves aigües s'hi poden trobar amfibis, mol·luscs o invertebrats i altres indicadors de qualitat. A la llera hi ha verns i altres espècies d'arbres i plantes que també denoten la qualitat dels recursos. A més s'hi troben espècies d'aus com el blauet o la cuereta groga.
L’àrea de treball del projecte no inclou la totalitat de l’espai LIC, però si una gran part en ser aquest un espai eminentment fluvial. En aquest espai l’àrea del projecte se centra únicament en els rierols i cursos d’aigua, implicant una superfície centrada en l’entorn d’aquests ambients a on viuen les espècies aquàtiques objectiu del projecte.
La importància de les poblacions del riu Llémena de les espècies objectiu d’aquest projecte, essencialment Unio elongatulus, Barbus meridionalis i Astropotamobius pallipes, és notable, si bé, difícilment quantificable en termes demogràfics.
Nàiade allargada (Unio elongatulus). La seva regressió a les conques internes catalanes ha estat dramàtica. La població d’aquesta espècie existent al riu Llémena constitueix un dels pocs nuclis que es coneixen per al tram mitjà de la conca del riu Ter, juntament amb el riu Brugent, i del conjunt de les conques del nord-est de Catalunya. Al riu Llémena existeixen almenys dues localitats d’Unio elongatulus. Dins de la mateixa conca fluvial del riu Ter, és una de les poblacions situades més aigües amunt, tot i que amb dades insuficients sobre abundància, estructura poblacional, etc.
S’han planificat actuacions de repoblació amb exemplars criats en captivitat al laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany a partir d’exemplars parentals de la mateixa conca fluvial. Com que pot existir una certa diferenciació genètica entre conques i subconques, els exemplars utilitzats hauran de procedir de parentals del propi espai (riu Brugent o Llémena) dins de la mateixa conca hidrogràfica del Ter. En cada un d’aquestes espais s’escolliran entre 2 i 4 sectors a on es portaran a terme reforçaments amb nàiades juvenils i infestacions de peixos salvatges amb nàiades. Aquests sectors s’assignaran a partir d’informació prèviament disponible sobre l’estat general dels cursos fluvials de la zona general de l’àmbit del projecte, i amb el coneixement actual sobre els requeriments de l’espècie, i l’estat de les seves poblacions. S’escolliran trams fluvials amb una morfologia estable del canal fluvial, lleres adequades, bona qualitat de l’aigua, escàs estrés hidrològic no natural, bon estat ecològic general, i presència almenys d’una espècie autòctona de peix hoste, entre altres criteris.
Barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquesta espècie està experimentant un gradual declivi en el conjunt de la seva petita àrea de distribució mundial, ubicada al sud d’Europa. Malgrat que manté encara poblacions estables i/o denses en alguns rius o sectors, ha desaparegut d’amplis sectors, especialment al llarg dels eixos fluvials principals anteriorment ocupats. A la conca del riu Llémena, Barbus meridionalis manté encara poblacions estables si bé es troba en regressió en el curs baix.
Les actuacions de recuperació de Barbus meridionalis al riu Llémena depenen de la seva relació amb les accions de recuperació d’Unio elongatulus. Als llocs on es pretengui repoblar amb juvenils d’Unio elongatulus criats en captivitat, s’estudiarà la composició de peixos, per assegurar la presència de peixos hostes de les nàiades com Barbus meridionalis o Squalius laietanus. En cas de no haver-hi presència d’aquestes espècies, s’executaran repoblacions puntuals de Barbus meridionalis.
Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació) considera l’espècie en perill d’extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable). De distribució amplia a Catalunya, però molt localitzada sobretot en rierols petits i torrents no alterats.
La situació del cranc al riu Llémena és delicada, tot i que conserva almenys sis punts reproductors dispersos a les capçaleres dels petits rierols fluvials i també en la llera principal del curs alt d’aquest riu. Les poblacions es troben situades a on el fong de les afanomicosi no ha pogut arribar. Actualment les poblacions pateixen l’amenaça de l’expansió del cranc de riu americà.
Aquest espai s’ha incorporat al projecte també per conservar poblacions de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes). Els detalls precisos sobre el procés de reproducció en captivitat d’Austropotamobius pallipes s’establiran en el corresponent protocol, d’acord amb els objectius d’aquest projecte. Un dels condicionants essencials a incorporar en aquest protocol és el manteniment de les línies de reproducció independents per a cada zona de procedència dels exemplars parentals. Els reforçaments poblacionals es portaran a terme en sectors adequats dels LIC inclosos en la zona d’actuació del projecte. Respecte als sectors a on ha desaparegut l’espècie, però sempre dins del LIC a on encara està present, aquesta acció permetrà l’establiment de nous nuclis poblacionals, com a mínim 1 en cada LIC.
