En el marc del projecte LIFE Potamo Fauna i amb l’objectiu de consolidar la recuperació de la nàiade allargada (Unio elongatulus) a les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga, fins el 2017 es preveuen portar a terme diferents reforçaments poblacionals amb peixos autòctons hostes com el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la bagra (Squalius laietanus) i la bavosa de riu (Salaria fluviatilis). Aquest juny s’ha començat amb una de les tres espècies, en concret, amb la bavosa de riu, i s’han realitzat traslocaments del curs mitjà del riu Fluvià cap a trams superiors del mateix riu on l’espècie havia desaparegut fa més de tres dècades. En total s’actuarà als següents espais xarxa Natura 2000: Riberes del Baix Ter, Rieres de Xuclà i Riudelleques, Riu Llémena, Riu Brugent, Riu Fluvià i Zona Volcànica de la Garrotxa.

Un dels factors claus que expliquen la regressió de la nàiade allargada és el deteriorament de les poblacions de peixos. A les conques del Fluvià i el Ter, els trams fluvials amb totes les espècies natives són molt escassos. De fet, sovint només trobem una única espècie autòctona d’aigua dolça. Aquest deteriorament és el resultat d’un procés general de degradació del medi fluvial. Tot i així, últimament, s’ha produït una recuperació de grans trams, especialment en el que es refereix a la qualitat de l’aigua. Tot indica que es podria produir una recuperació de les poblacions de peixos autòctons en molts trams fluvials, però això no passa perquè les poblacions restants estan en sectors concrets, i també pels problemes de connectivitat fluvial, amb nombroses barreres artificials en aquests rius.

La situació de la bavosa de riu, amenaçada a escala catalana, és bastant precària a les conques del Fluvià i el Ter, a on només manté alguns nuclis en trams molt localitzats, tot i així en aquests trams les poblacions tenen densitats elevades. Aquesta espècie només es traslocarà en sectors situats en grans eixos fluvials, és a dir, als cursos principals del Ter i el Fluvià. La població total extreta del medi natural per a la seva traslocació a altres sectors oscil·larà entre un mínim de 100 i 1.000 exemplars.

Els traslocaments de peixos es fan mitjançant captura amb pesca elèctrica i trasllat immediat dels peixos per a la seva solta en els sectors receptors. Aquests es realitzen dins la mateixa conca fluvial, evitant traslladar peixos d’una conca fluvial a una altra. Altres criteris que es tenen en compte són no afectar les poblacions font d’exemplars, la distància entre punts d’extracció i solta i evitar les traslocacions cap a sectors amb una elevada presència d’espècies exòtiques de peixos.

LIFE Potamo Fauna té un pressupost global d’1’9 milions d’euros, un 50% finançats per la Unió Europea. Entre els anys 2014 i 2017 s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona recuperant i conservant a llarg termini diverses espècies amenaçades. Es porten a terme reforçaments poblacionals i millores dels hàbitats d’espècies com el cran de riu de potes blanques, o diversos mol·luscs, peixos, amfibis i tortugues aquàtiques. El projecte ha permès consolidar un equip de 24 persones per quatre anys.

El Consorci de l’Estany actua com a beneficiari coordinador, i en són beneficiaris associats el Consorci del Ter, la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Forestal Catalana SA, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea. Actuen com a cofinançadors els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona, Aigües de Banyoles, SAU i el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles.