Aquest hivern en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” s’han creat 12 basses temporànies mediterrànies (3170*-Annex I de la Directiva Hàbitats) de formes, fondàries i grandàries diferents amb l’objectiu que establint un hàbitat adequat per a l’herpetofauna fluvial, es puguin recuperar poblacions de tortuga d’estany (Emys orbicularis) i millorar poblacions d’altres espècies d’amfibis i rèptils d’interès europeu. Serien la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el tritó verd (Triturus marmoratus), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Epidalea calamita) i la reineta (Hyla meridionalis). Les actuacions que s’han executat al terme municipal de Flaçà dins el Lloc d’Importància Comunitària “Riberes del Baix Ter (ES5120011)” s’han portat a terme des del Consorci del Ter.

Una vegada creades aquestes basses, està previst que aquesta primavera es portin a terme alliberaments de tortuga d’estany amb exemplars procedents d’un programa de reproducció en captivitat al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Fins al 2017 se n’alliberaran un mínim de 150 exemplars. L’any passat ja se’n van deixar en llibertat 70.

La principal causa de regressió i fragmentació de les poblacions d’aquestes espècies es deu a la desaparició d’aquest tipus d’hàbitat, de basses temporànies mediterrànies, pel progressiu encaixament i consolidació del riu en un únic canal o braç fluvial cada vegada més estret i amb hàbitats majoritàriament d’aigües corrents. Per aquest motiu es considera essencial la recuperació de petites zones inundables de caràcter temporal associades a la dinàmica fluvial, però independents de la llera ordinària (d’aigües baixes). Les basses temporals mediterrànies són hàbitats semi aquàtics caracteritzats per l’alternança de fases seques i humides.

Les actuacions s’han situat a la zona de Sobrànigues i l’Illa al terme municipal de Flaçà, una zona de 2,5 hectàrees de terreny i titularitat de l’Agència Catalana de l’Aigua. Comentar que durant el treball de camp es van determinar també altres zones existents amb basses permanents i alguna de temporal que també s’utilitzaran per als alliberaments de tortuga d’estany. Es tracta del paratge de l’Illa i els Planters a Foixà.

Les basses construïdes tenen un règim hídric natural, és a dir, s’ompliran degut al nivell freàtic i l’aqüífer, ja que no es realitzaran aportacions d’aigua. També, i per la proximitat al riu Ter, rebran el flux de les avingudes. D’altra banda, no s’han portat a terme actuacions de revegetació dels entorns de les basses ja que la vegetació fluvial, tant aquàtica com palustre, té un elevat poder de colonització i recuperació. S’han construït dos tipus de basses, unes micro basses efímeres de menys de 2 m2 de superfície i amb una fondària de menys de 50 centímetres, i unes basses temporànies de majors dimensions i fondàries. 

Hem de tenir en compte que al llarg del curs fluvial del riu Ter, anteriorment, existien nombrosos aiguamolls d’extensió variable compostos per zones d’inundació difosa en moments d’avinguda, a més de llacunes, temporals o permanents, sovint associades a antics llits del propi riu. A mesura que el riu ha anat perdent la seva dinàmica fluvial natural, fruït de les diverses obres hidràuliques realitzades al seu llit, molt especialment les grans preses situades al curs mitjà, i fruït també de la disminució progressiva de cabals per la major detracció i consum d’aigua, aquests aiguamolls han anat desapareixent progressivament. El riu circula amb un sol braç i fa impossible la recuperació natural d’antics cursos i la formació de noves basses, així com la renovació del bosc de ribera.

Per aquests motius, s’han observat tendències regressives per nombroses espècies característiques del medi fluvial en tots els trams del Ter. Les causes d’aquesta regressió són múltiples, des de la persecució, explotació (caça i pesca) o recol·lecció directes, fins la introducció d’espècies d’animals exòtiques, passant per la disminució i degradació dels seus hàbitats.

LIFE Potamo Fauna té un pressupost global d’1’9 milions d’euros, un 50% finançats per la Unió Europea. Entre els anys 2014 i 2017 s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona recuperant i conservant a llarg termini diverses espècies amenaçades. Es porten a terme reforçaments poblacionals i millores dels hàbitats d’espècies com el cranc de riu de potes blanques, o diversos mol·luscs, peixos, amfibis i tortugues aquàtiques. El projecte ha permès consolidar un equip de 24 persones per quatre anys.

El Consorci de l’Estany actua com a beneficiari coordinador, i en són beneficiaris associats el Consorci del Ter, la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana SA, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea. Actuen com a cofinançadors els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres, la Diputació de Girona, Aigües de Banyoles, SAU i el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles.