Investigadores del departament de Genètica de la Universitat Complutense de Madrid han realitzat un estudi genètic del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) on posen de manifest la divisió en dos grups genètics a la Península Ibèrica. Aquest treball, entre altres, serà presentat i discutit en el proper Congrés Internacional de la Societat Internacional d’Astacologia que té lloc al Reial Jardí Botànic de Madrid entre els dies 5 i 8 de setembre.

L’estudi d’ADN de 240 crancs de riu de la Península Ibèrica revela que la seva presència als nostres rius es remunta entre uns 25.000 i 50.000 anys enrere i que existeixen dos grups genètics diferenciats, un a la zona nord i l’altre al centre.

Les científiques van obtenir 240 crancs de les conques dels principals rius espanyols i deu crustacis del riu Arno (Itàlia), com a referència externa, per esbrinar si existeixen llaços genètics entre les poblacions d’ambdós països. L’ADN es va extreure d’unes pinces (que els crancs regeneren) i, una vegada aconseguit, van ser retornats vius als seus rius d’origen.

A diferència d’altres estudis previs, en els que s’analitzava un únic marcador molecular, aquesta vegada se n’han estudiat dos situats en el genoma mitocondrial –un fragment del gen que codifica la proteïna citocrom oxidasa subunitat I i el RNA ribosòmic 16S-.

Al grup del nord s’han identificat a la seva vegada les poblacions dels Boscos Bascos i les de la Serralada Cantàbrica, i en el grup del centre, les poblacions de la conca de l’Ebre es distingeixen de la resta.

El treball també posa de manifest que la majoria de les poblacions ibèriques tenen una mida petita i són consanguínies. És important mantenir la protecció de l’espècie (el cranc de riu autòcton està inclòs dins el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades) ja que només queden mil petites poblacions a la Península.