Un dels objectius del projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” ha estat la recuperació i consolidació de dues espècies de la nàiade allargada (Unio mancus i U. ravoisieri) (= U. elongatulus) a través de diferents estratègies de conservació: la reproducció en captivitat i l’alliberament dels exemplars joves produïts, els reforçaments poblacionals mitjançant translocacions d’exemplars adults, la infestació directa de peixos salvatges amb larves de nàiades, principalment. Totes aquestes accions s’han portat a terme per garantir la conservació d’aquestes espècies, que es troben en risc d’extinció a mig termini. Per cada acció, a més, s’han elaborat protocols pel seu correcte desenvolupament.

Les nàiades són uns bivalves d’aigua dolça, musclos d’aigua, que viuen mig enterrats en el sediment i s’alimenten filtrant les partícules de l’aigua. Són espècies bioindicadors d’ambients en bon estat, i la majoria estan protegides ja que estan en una situació vulnerable. A més, tenen un cicle vital molt curiós, doncs les larves de les nàiades per poder viure necessiten parasitar durant un temps un peix hoste. Cada espècie de nàiades té uns peixos hoste determinats, generalment peixos autòctons.

Millora de les instal·lacions del laboratori de cria de nàiades

El laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany és un dels pocs centres de reproducció en captivitat de nàiades que es troba operatiu a Europa, i un dels tres únics centrats en la reproducció d’aquestes espècies en concret. A més, és un dels centres que ha aconseguit una major productivitat, fins a la data actual.

En el marc del LIFE Potamo Fauna s’ha realitzat una ampliació de les instal·lacions del laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany –instal·lació que s’havia posat en marxa en el marc d’un projecte LIFE previ (LIFE08 NAT/E/000078)- amb l’objectiu de comptar amb diferents línies de producció de juvenils per les diferents conques en les quals es treballa en el LIFE Potamo Fauna: Ter i Fluvià, així com per assegurar un augment de la productivitat global.

Les obres d’ampliació es van realitzar a l’inici del projecte, el primer semestre de l’any 2014. En concret es van comprar 27 aquaris-tanc de 70 litres per al manteniment de peixos infectats i 6 nous cilindre cònics de 300 litres per a la recollida de juvenils dels peixos infectats. També es va construir un sistema de 16 canals a on els juvenils de les diferents poblacions de nàiades s’han pogut separar i créixer per cada any de producció. I és que per mantenir la diferenciació genètica de l’espècie s’han produït juvenils diferenciats per cada conca fluvial. A més, s’han realitzat millores puntuals en el sistema de control ambiental, aireació, circulació de l’aigua, control de contaminació de l’entorn, en el sistema d’infecció i manteniment de peixos, i en la recollida de juvenils.

D’altra banda, durant l’hivern del 2015 i la primavera de l’any 2016, es va iniciar una nova ampliació del laboratori, amb la instal·lació de tres mòduls prefabricats que han permès redistribuir els tancs i instal·lar nous dipòsits de canal de fibra de vidre.

Resultats de la reproducció en captivitat

La reproducció en captivitat de nàiades del projecte LIFE Potamo Fauna al laboratori va començar el 2014. Fins ara, entre els mesos de maig i juliol, de cada any (2014, 2015 i 2016), s’ha produït un número variable, però sempre alt, d’exemplars nascuts que han estat sembrats en sediments de tancs, piscines i canals de formigó per al seu creixement. S’han produït juvenils de dues espècies diferents, incloses ambdues dins del grup Unio elongatulus, i de cinc poblacions diferents (riu Fluvià, riu Ser, riu Llémena, riu Brugent i Estany de Banyoles).

Els juvenils sembrats han tingut un bon ritme de creixement, però els que es troben al sector exterior, la seva supervivència s’ha situat per sota el 5%, inclús per sota de l’1%. Aquestes mortalitats tan elevades són típiques d’aquestes espècies, i suposen el principal repte per a millorar la productivitat de laboratori en el futur. Per tant, no tots els exemplars nascuts s’han pogut utilitzar per repoblar els rius. Per això, en les millores i ampliacions portades a terme entre el 2015 i el 2016, aquestes es van situar a l’interior del laboratori per incrementar la supervivència dels exemplars obtinguts.

Al 2015, mitjançant diverses proves, es va obtenir un nou mètode que permet millorar notablement la supervivència d’exemplars durant els primers mesos (36,5% de supervivència mitjana a l’any), i que a més permet una monitoratge continuat dels estocs de llavors. Consisteix en el manteniment de llavors de nàiades en tamisos suspesos en tancs amb renovació i circulació d’aigua de l’estany, i alimentació suplementària a base de concentrats d’algues liofilitzades.

També, l’any passat, es va portar a terme una prova intensiva pionera d’obtenció de juvenils de nàiades sense peixos (Producció in vitro). Es van sembrar directament gloquidis (larves de nàiades) viables en medis de cultiu situats en una estufa estèril en condicions controlades. La prova va ser un èxit, aconseguint un total de 3.300 juvenils viables. Aquesta fita és molt important per a la conservació exsitu de les nàiades ja que permetrà en el futur incrementar notablement la productivitat d’aquest centre i altres, i disminuir els costos de producció.

Reforçaments poblacionals

Aquest any 2017 s’alliberaran la major part d’exemplars que hi ha al laboratori de cria, un mínim de 2.000. Fins al moment, hi ha hagut alliberaments a l’Estany de Banyoles. Un total de 177 exemplars en 5 noves localitats.

D’altra banda, s’han portat a terme translocacions d’exemplars. El 2016 es van translocar 300 exemplars cap a localitats situades als rius Brugent, Llémena, Ser i Ter.

Seguiment de les poblacions

Els seguiments es porten a terme per tal de conèixer amb precisió l’estat de partida de les poblacions d’aquesta espècie dins de la zona d’actuació del projecte, així com per conèixer la seva evolució durant el temps de durada del mateix. Aquests van començar el juny de l’any 2014 i s’han prospectat tots els sectors previstos: trams concrets dels rius Brugent, Llémena, Riudelleques, Ter, Ser i Fluvià, i l’Estany de Banyoles. En total s’han prospectat 98 estacions de tot l’àmbit del projecte.

En total, en el conjunt dels 26 trams fluvials amb presència d’Unio elongatulus, s’han capturat o recapturat uns 10.000 individus, dels quals s’han marcat prop de 1.400 exemplars per estudis de creixement i demografia. A la zona de Banyoles s’han capturat o recapturat fins al moment uns 4.500 exemplars, dels que aproximadament el 30% estaven marcats o s’han marcat.

Reforçaments i seguiments poblacionals de Barb de muntanya (Barbus meridionalis) i altres peixos hostes de nàiade allargada

El procés de producció de nàiades inclou les següents fases:

1)    Obtenció de gloquidis de nàiades adultes

2)    Infestacions intensives de peixos hoste autòctons amb gloquidis

3)    Aïllament de peixos infestats per a obtenir juvenils de nàiades recent despresos

4)    Sembra de juvenils en contenidors de creixement

Perquè aquesta producció es pugui donar en el medi natural, el que s’ha fet paral·lelament en el marc del projecte ha estat recuperar poblacions de barb de muntanya (Barbus meridionalis) i altres peixos autòctons, a on ja hi haguessin poblacions estables. Per això s’han fet translocacions de peixos des de sectors de la mateixa conca hidrogràfica amb poblacions en bon estat.

A la primavera del 2015 i el 2016 es van translocar en total 886 exemplars de bavosa de riu (Salaria fluvialitis) des del curs mitjà del riu Fluvià fins al curs mitjà-alt, en un sector on l’espècie havia desaparegut almenys feia tres dècades, i on encara queden petites poblacions de nàiades.

A la conca del Ter, a la tardor del 2015 i el 2016 novament es van translocar en total 851 individus de bagra catalana (Squalius laietanus) des del curs alt del riu Terri fins al curs mitjà del riu Llémena, a on aquesta espècies pràcticament havia desaparegut i on hi ha un dels nuclis més importants d’Unio mancus.

El 2016 es van translocar 226 exemplars de bavosa de riu del curs baix del riu Ter fins al curs mitjà, en un tram on l’espècie ha desaparegut. A més, es van translocar exemplars de bagra catalana des del riu Terri al Brugent (522 individus), al Xuclà (155 individus) i a l’Estany de Banyoles (162 individus). També es va fer el mateix amb exemplars de barb de muntanya fins a les sèquies de Banyoles (122 individus).

Aquest any 2017, els reforçaments a través de noves translocacions continuaran. Els seguiments, també, s’han anat fent periòdicament.

El projecte LIFE Potamo Fauna

LIFE Potamo Fauna a part de la nàiade allargada (Unio elongatulus) permet conservar altres espècies amenaçades com la tortuga d’estany (Emys orbicularis), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), els cargolets (Vertigo moulinsiana i Vertigo angustior), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i diversos amfibis. També es lluita contra diverses espècies exòtiques invasores i es realitzen campanyes de sensibilització i divulgació sobre la fauna fluvial amenaçada.

El projecte en el seu conjunt té un pressupost d’1.900.262 euros, finançats el 50% per la Unió Europea. 

LIFE Potamo Fauna és executat i coordinat pel Consorci de l’Estany conjuntament amb el Consorci del Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc. També hi participen financerament la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles i Aigües de Banyoles.