La platja d’Espolla és un estanyol d’aigües temporànies situat als municipis de Fontcoberta i Porqueres al Pla de l’Estany que forma part de l’Espai d’Interès Natural de l’Estany de Banyoles i la Xarxa Natura 2000. S’omple a partir d’aigües subterrànies després de pluges intenses que alimenten l’aqüífer de la zona lacustre de l’Estany de Banyoles. Un cop omplert hi crien espècies aquàtiques molt interessants i protegides, com un crustaci antic anomenat Triops cancriformis i algunes espècies d’amfibis. El dia 13 de febrer de 2017 després de dos dies de pluges intenses es va omplir l’estanyol d’Espolla després de 3 anys i mig sense fer-ho i la inundació va durar dos mesos. En aquest període es van reproduir a l’estanyol fins a cinc espècies d’amfibis: el gripau corredor, la granoteta de punts, la granota pintada, el gripau d’esperons i el tòtil, i a més es van detectar adults de granota verda i reineta.

En previsió de l’assecat total de l’estanyol en poques setmanes i la nombrosa presència de capgrossos, especialment de gripau d’esperons, una espècie protegida, molt escassa i que necessita inundacions llargues per acabar la seva metamorfosi, es va decidir organitzar un rescat. L’assecat prematur de l’estanyol hauria provocat la mort irremeiable dels capgrossos, la majoria dels quals no haurien acabat el seu procés de metamorfosi. Malgrat que això és un fet natural, la situació crítica dels amfibis aconsella realitzar actuacions de conservació com aquesta i moure els capgrossos rescatats a altres zones on puguin desenvolupar-se completament. Les poblacions de gripau d’esperons es troben en regressió i en una situació de conservació molt preocupant a les comarques gironines. Les seves localitats són aïllades i amb pocs individus.

El 12 d’abril quan només hi havia 20 cm. d’aigua a l’estanyol es va dur a terme el rescat per part de quatre operaris del Consorci de l’Estany. Es van capturar uns 60.000 exemplars de capgrossos, especialment de granoteta de punts, però també de gripau d’esperons. La proporció era d’un 80-85% granoteta de punts (Pelodytes punctatus), 10-15% gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i un 0-1% altres, com el tòtil (Alytes obstetricans). Els exemplars de Triops cancriformis localitzats, van ser separats dels capgrossos i retornats a l’estanyol. També es van observar alguns exemplars juvenils (petites granotetes) que ja havien sortit de l’aigua, que no es van recollir.

A nivell general els amfibis estan patint una regressió per la pèrdua de punts de cria, la destrucció de zones humides, els efectes del canvi climàtic, l’efecte de les espècies exòtiques i l’aparició de noves malalties com el ranavirus o la quitridimidiosi. Per tal d’evitar la propagació de malalties infeccioses que estan causant efectes negatius sobre les poblacions d’amfibis es va realitzar un estudi previ de l’estat de salut dels capgrossos. Experts del Grup de recerca de l’Escola de Natura de Parets del Vallès van realitzar un anàlisi de les patologies dels capgrossos d’Espolla prèviament al rescat per tal de descartar la presència de ranavirus i quitridimidiosi. L’anàlisi es fa a través d’un estudi genètic, tècnica  del PCR, que es realitza a Alemanya. Els resultats van ser negatius, donant el vist i plau per realitzar la translocació d’exemplars a les noves localitats.

El ranavirus és un patogen en forma de virus que provoca síndromes ulcerosos i hemorràgics, dermatitis i petites hemorràgies multifocals que afecten al teixit subcutani de la superfície plantar dels peus dels amfibis. Pel que fa a la quitridimidiosi és una malaltia infecciosa dels amfibis, provocada pel fong quitridi Batrachochytrium dendrobatidis. No existeix cap mesura eficient per controlar la malaltia en poblacions salvatges. La malaltia està contribuint a un declivi en les poblacions d'amfibis a escala global, un declivi que sembla haver afectat el 30% de les espècies d'amfibis del món. Per això, és vital abans de fer cap alliberament en una nova localitat assegurar-se que els individus a translocar no en són portadors.

Els exemplars rescatats han estat alliberats a les llacunes de Can Morgat de Porqueres a prop de l’Estany de Banyoles i a unes basses de nova creació a l’entorn del riu Llémena prop de la seva desembocadura. Les basses han estat creades pel Consorci del Ter en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna (www.lifepotamofauna.org) i l’alliberament d’amfibis també forma part de les actuacions per a millorar les poblacions d’amfibis del riu Ter i la Llémena.

L’actuació ha estat autoritzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i els agents rurals han aixecat acta de l’actuació participant en la seva supervisió i coordinació.