Estany de Banyoles
Superfície: 1.064,000 hectàrees
L’espai xarxa Natura 2000 Estany de Banyoles (ES5120008) a nivell internacional forma part de la llista del Conveni Ramsar d’Aiguamolls d’Importància Internacional. L’Estany de Banyoles també està catalogat com Espai d’Interès Natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya. Part de les ribes sud del llac han estat declarades com a Jardí Històric d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
La conca lacustre de Banyoles se situa al Nord-est de la Península Ibèrica i és el punt inferior d'aflorament d'un sistema hidrogeològic de major extensió anomenat de Banyoles-Garrotxa on, a més, s'inclou la llacuna d'Espolla. L'origen de les aigües és a la regió de l'Alta Garrotxa a 25 quilòmetres al nord, on l'aigua de pluja penetra en un aflorament superficial de calcàries a 900 metres d'altitud, originant un enorme aqüífer confinat. Aquest aqüífer circula cap al sud fins a trobar-se amb materials impermeables a causa d'una falla, a prop de Banyoles, a 174 metres d'altitud respecte el nivell del mar.
L’àrea de treball del projecte no inclou la totalitat de l’espai LIC. En aquest espai l’àrea del projecte se centra únicament en les masses d’aigua, concretament el Llac de Banyoles i les llacunes, estanyols i les sèquies del seu voltant a on viuen les espècies aquàtiques objectiu del projecte.
La importància d’aquest espai es posa de relleu amb l’existència de fins a 11 hàbitats d’interès comunitari (Annex I de la directiva 92/43/CE). Predomina la vegetació hidròfila de canyissar (Typho-Schoenoplectetum glauci) i canyissars torbosos dominats per mansega (Soncho maritimi-Cladietum marisci [7210*]) formant un cinturó en tot el seu perímetre, amb comunitats de plantes submergides d’aigües oligomesotròfiques amb vegetació de Chara spp. [3140] i vegetació hidròfita arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques, Potamion [3150].
En els terrenys inundables al voltant de les llacunes i llacs es formen comunitats herbàcies de grans ciperàcies Magnocaricion elatae, i en els sòls emergits però humits els prats mediterranis d’herbes altes del Molinio-Holoschoenion [6420]. La part no urbanitzada de l’estany presenta una recuperada zona de boscos al·luvials d’Alnus glutinosa i Fraxinus exelsior de l’Alno-Padion, Alnion incanae o Salicion albae [91E0*] i boscos de galeria de Salix alba i Populus alba [92A0]. En els rierols que porten aigua o desguassen al llac, tant si són de cabal permanent o intermitent, aquests presenten comunitats de Paspalo-Agrostidion amb cortines vegetals riberenques de Salix sp. i Populus alba [3280].
Respecte a les espècies, existeixen poblacions de 15 espècies incloses en els annexos II, IV o V d’aquesta mateixa Directiva. D’aquestes, la tortuga d’estany i la tortuga de rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i la nàiade (Unio elongatulus), són objectiu directe d’aquest projecte, mentre que altres es veuran beneficiades de forma indirecta. En relació a les nàiades, és destacable la notable riquesa i peculiaritat del seu doblament al llac, a on apareixen almenys 4 espècies autòctones. Aquesta situació no es repeteix en cap altra massa d’aigua de la regió, ni probablement d’Espanya.
La importància de les poblacions de l’Estany de Banyoles de les espècies objectiu d’aquest projecte és notable, si bé, difícilment quantificable en termes demogràfics.
Nàiade allargada (Unio elongatulus). La seva regressió a les conques internes catalanes ha estat dramàtica. La població d’aquesta espècie existent a l’Estany de Banyoles constitueix un dels pocs nuclis (<10) que es coneixen a la conca del riu Ter i al conjunt de les conques del nord-est de Catalunya. Aparentment, malgrat estar greument amenaçada i en evident declivi, aquesta població constitueix també una de les millors poblacions de la conca. En aquest context, en un anterior projecte LIFE de Millora dels Hàbitats i Espècies de la xarxa Natura 2000 de Banyoles (LIFE08 NAT/E/000078) en el període 2010-2013 s’han executat accions per a la recuperació d’aquesta espècie. D’una banda s’han realitzat actuacions per recuperar les poblacions de peixos autòctons. S’ha desenvolupat un protocol de cria i les instal·lacions d’un laboratori de cria de nàiades que ha permès obtenir centenars d’exemplars d’1 i 2 anys d’edat per repoblar el llac. Aquests resultats capaciten el Consorci de l’Estany per a produir alguns centenars d’Unio elongatulus a partir de parentals de les zones de repoblació per repoblar altres rius de les conques dels rius Muga, Ter i Fluvià. D’aquesta forma l’experiència de l’Estany de Banyoles pot permetre la recuperació de l’espècie en els altres ambients fluvials del projecte.
Hem de destacar que a la zona encara no s’han detectat espècies com Anodonta woodiana, Corbicula fluminea i Dreissena polymorpha, bivalves invasors detectats en altres masses d’aigua de les conques dels rius Ter i Fluvià, o de Catalunya. L’amenaça d’aquestes espècies en les zones humides de Catalunya és molt elevada, encara més en masses d’aigua estancades, com llacs i pantans. És de vital necessitat establir actuacions preventives per evitar la introducció d’aquestes espècies, especialment el musclo zebra a l’Estany de Banyoles controlant activitats com la pesca i l’entrada i circulació d’embarcacions al llac.
Barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquesta espècie està experimentant un gradual declivi en el conjunt de la seva petita àrea de distribució mundial, ubicada al sud d’Europa. Malgrat que manté encara poblacions estables i/o denses en alguns rius o sectors, ha desaparegut d’amplis sectors, especialment al llarg dels eixos fluvials principals anteriorment ocupats. També resulta notable, el fet poc o gens habitual en el conjunt de la seva àrea de distribució, el caràcter lacustre de la població d’aquest peix a Banyoles, a on sembla que era habitual l’observació de grans exemplars. A la conca del riu Ter, Barbus meridionalis manté encara poblacions estables en alguns sectors, si bé, es troba globalment en regressió, havent desaparegut completament del curs baix d’aquest riu i gairebé completament de bona part dels cursos tributaris que desemboquen en aquest sector, entre ells el riu Terri, el qual rep les aigües del llac de Banyoles.
En aquest context, en un anterior projecte LIFE de Millora dels Hàbitats i Espècies de la xarxa Natura 2000 de Banyoles (LIFE08 NAT/E/000078) s’han executat accions per a la recuperació d’aquesta espècie. S’han destinat esforços per al control de les poblacions de peixos exòtics del llac, i també s’han realitzat repoblacions amb exemplars provinents del riu Terri. La recuperació d’una població lacustre d’aquest barb a Banyoles garanteix la seva conservació a llarg termini a la conca, així com una gradual recolonització de trams fluvials situats aigües avall.
Tortuga d’estany i tortuga de rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa). Aquestes espècies han experimentat un notable declivi a Espanya i al conjunt d’Europa. A Catalunya aquest declivi ha estat especialment acusat, havent desaparegut gairebé per complet de la major part de les seves respectives zones d’ocupació original. Fins el 2010, a Banyoles podien donar-se gairebé per extingides ambdues espècies ja que només es tenia constància de la presència d’uns pocs exemplars aïllats de mida gran i no s’havia observat cap indici de reproducció. En el cas de Mauremys leprosa s’està produint una recuperació espontània. Pitjor és la situació d’Emys orbicularis al conjunt de Catalunya, a on actualment existeixen només 5 poblacions, 2 d’elles en estat crític, inclosa la de Banyoles. De fet, les estimacions més optimistes apunten que existeixen menys de 1.000 exemplars en estat salvatge a tot Catalunya. Així doncs, la recuperació d’aquests dos quelonis a Banyoles, a on disposen d’amplis hàbitats idonis, resulta prioritària i de notable importància per a la seva conservació a llarg termini a escala catalana.
En aquest context, en un anterior projecte LIFE de Millora dels Hàbitats i Espècies de la xarxa Natura 2000 de Banyoles (LIFE08 NAT/E/000078) s’han executat accions per a la recuperació d’aquesta espècie. S’han alliberat més de 100 exemplars d’Emys en diferents aiguamolls de l’entorn de l’Estany de Banyoles. L’adaptació dels exemplars ha estat molt bona i s’espera la seva reproducció en pocs anys per poder assegurar l’establiment d’un nucli reproductor a la zona. Paral·lelament és necessari realitzar captures d’espècies de quelonis exòtics mitjançant trampeig.
Cargolets (Vertigo angustior i Vertigo moulinsiana). Aquestes espècies a la Península Ibèrica han estat citades unes poques localitats al llarg de l’últim segle, totes elles situades a les províncies de Barcelona i de Girona. Viuen als marges de les àrees pantanoses i llacunes permanentment humides. Necessiten que el nivell de l’aigua de les llacunes a on viuen no pateixin oscil·lacions de consideració, fet pel qual no habita en marges d’embassaments, ni tampoc en llacunes sotmeses a variacions en el nivell d’aigua. Sobre la població de Vertigo moulinsiana que es conserva a l’Estany de Banyoles, està àmpliament estesa a la zona lacustre apareixent en totes les estacions de mostreig a on la vegetació palustre apareix ben conservada. Malgrat tot la presència de Vertigo angustior és més escassa, apareixent en només dos dels punts de mostreig, destacant l’abundant densitat a la llacuna càrstica permanent “Estanyol de la Cendra”. De les dades obtingudes en el mostreig realitzat el 2010 pel personal del Laboratori de Zoologia de la Universitat del País Basc i inclòs en el programa d’actuació del Consorci de l’Estany, es pot considerar que el sistema lacustre de l’Estany de Banyoles constitueix un dels millors enclavaments, sinó el millor, dins de la Península Ibèrica per a la conservació de Vertigo moulinsiana i Vertigo angustior, dues espècies d’interès comunitari (Libro Rojo de los invertebrados de España).
