Riberes del Baix Ter
Superfície: 409,830 hectàrees
L’espai xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter (ES5120011) inclou l’Espai d’Interès Natural de l’Illa de Canet dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya però només representa el 0,08% en relació a la superfície total. Aquest mateix espai està catalogat també per la Generalitat com a Reserva Natural de Fauna Salvatge de l’Illa de Canet. L’espai Riberes del Baix Ter està situat a la plana que s’obre després de circular entre la Serra Transversal i els massissos prelitorals de les Guilleries.
Es tracta d'una zona predominantment sedimentària, amb escàs o nul relleu i que s'estén fins al mar. Aquesta plana quaternària originada per les aportacions sedimentàries del propi riu se situa per sota dels 150 m. snm. En aquest espai fluvial, que s'inicia després del sistema de grans embassaments de Sau-Susqueda-El Pasteral es dóna una dràstica regulació del cabal i es veu afectat per un transvasament d'aigua a la grans zones urbanes de Catalunya des de finals de la dècada dels anys 1960. Així doncs, en aquest espai hi ha una més que notable alteració dels règims hidrològics naturals. Es tracta d'un espai on hi ha un mosaic entre les formacions naturals de caràcter mediterrani o edafogènic (alzinars, rouredes submediterrànies, boscos de ribera, formacions higròfiles, etc) i les vinculades a l'activitat agrícola. La diversitat d'ambients propicia l'existència de nombrosos hàbitats naturals, alguns dels quals prioritaris, i d'una gran riquesa florística i faunística.
L’àrea de treball del projecte no inclou la totalitat de l’espai LIC, però si una gran part en ser aquest un espai eminentment fluvial. En aquest espai l’àrea del projecte se centra únicament en els rierols i cursos d’aigua, implicant una superfície centrada a l’entorn d’aquests ambients a on viuen les espècies aquàtiques objectiu del projecte.
El riu Ter és actualment un riu regulat per sota dels grans embassaments situats en el seu curs mitjà. La dinàmica hidromorfològica del riu ha canviat dràsticament, fet que condiciona la configuració i estat actual dels hàbitats i ecosistemes fluvials. La disminució tant del cabal mitjà com de les grans avingudes amb poder regenerador ha estabilitzat el cabal longitudinal del riu en una posició pràcticament fixa, i ha fet desaparèixer la dinàmica de creació de nous braços o meandres fluvials.
D’altra banda, s’ha reduït l’amplitud mitjana per tram de l’espai fluvial. Tot això explica que de forma progressiva els hàbitats fluvials hagin vist reconfigurada la seva posició relativa i extensió total. Alguns hàbitats fluvials antany existents pràcticament han desaparegut. És el cas dels aiguamolls riparis vinculats a la dinàmica fluvial, que han desaparegut gairebé per complet, incloent l’hàbitat d’interès europeu amb codi 3170*.
Les zones d’actuació per aquest tram del Ter inclouen una notòria diversitat d’hàbitats fluvials, entre els que cal destacar els hàbitats de boscos de ribera d’Alnus glutinosa (91E0*), els boscos galeria de Salix alba i Populus alba (92A0) i els estanys temporals mediterranis (3170*). La recuperació d’aquests hàbitats, especialment els microhàbitats com les llacunes temporals, és necessària per a recuperar l’hàbitat d’interès europeu amb codi 3170* i afavorir espècies en situació crítica en el LIC, com són els amfibis i Emys orbicularis. És necessari remarcar que els estanys temporals mediterranis (3170*) constitueixen un hàbitat molt escàs a nivell regional, nacional i de la Unió Europea. No obstant, l’estat actual de conservació d’aquests hàbitats no és satisfactori i existeix un risc imminent de degradació o desaparició d’alguns d’ells a causa de factors humans (inadequada planificació territorial, explotació forestal, alteració de la morfodinàmica fluvial) així com a factors biòtics (espècies exòtiques, dificultats de regeneració, fitopatologies, etc.). L’enclavament manté una representació notable d’amfibis, peixos i aus vinculades al medi fluvial, tot i que alguns d’ells es troben en regressió. És necessari mencionar, així mateix, la recolonització recent de Lutra lutra en aquest tram. Dins de l’avifauna, Lxobrychus minutus, Egretta garzetta, Ardea cinerea, Ardea purpurea i Nycticorax nycticorax són espècies visitants regulars de l’espai.
Si bé en el projecte LIFE Natura Riparia-Ter (LIFE08 NAT/E/000072) s’ha actuat per recuperar aquest tipus d’hàbitat, concretament en dos sectors del LIC Riberes del Baix Ter, les característiques dels aiguamolls creats són diferents als plantejats en aquest projecte, i a més se situaran en nous sectors. També cal remarcar que la dinàmica hidrològica actual del riu Ter fa inviable l’aparició espontània d’aiguamolls, i que la recuperació de diverses espècies d’interès europeu objectiu d’aquest projecte depèn en gran part d’aquests ambients.
La importància de les poblacions de les Riberes del Baix Ter de les espècies objectiu d’aquest projecte és notable, si bé, difícilment quantificable en termes demogràfics.
Nàiade allargada (Unio elongatulus). La seva regressió a les conques internes catalanes ha estat dramàtica. La població d’aquesta espècie existent al riu Ter, en el seu tram baix, constitueix un dels pocs nuclis (<10) que es coneixen per la conca del riu Ter i el conjunt de les conques del nord-est de Catalunya. Aparentment, malgrat estar greument amenaçada i en evident declivi, existeixen nombroses localitats amb Unio elongatulus disperses per la part baixa del riu Ter, en la llera principal del riu, i també en sèquies i canals de reg de l’entorn. Existeixen alguns estudis per conèixer la distribució i abundància d’aquestes nàiades al Baix Ter mostrant una distribució amplia, amb una abundància baixa i alguns punts mitja, amb localització d’alguns exemplars de mida petita (reproducció natural). Existeixen moltes amenaces per aquestes poblacions, especialment derivades de la desaparició de les espècies de peixos autòctons i l’augment de bivalves exòtics com Anodota woodiana i Corbicula fluminea.
S’han planificat actuacions de repoblació amb exemplars criats en captivitat al laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany desenvolupat en un anterior projecte (LIFE08 NAT/E/000078) a partir d’exemplars parentals de la mateixa conca fluvial. Com que pot haver-hi una certa diferenciació genètica entre conques i subconques, els exemplars utilitzats hauran de procedir de parentals del propi espai dins de la mateixa conca hidrogràfica. En cada un d’aquests espais s’escolliran entre 2 i 4 sectors a on es portaran a terme reforçaments amb nàiades juvenils i infestacions de peixos salvatges amb nàiades. Aquests sectors s’assignaran a partir d’informació prèviament disponible sobre l’estat general dels cursos fluvials de la zona general d’àmbit del projecte, i amb el coneixement actual sobre els requeriments de l’espècie, i l’estat de les seves poblacions. S’escolliran trams fluvials amb una morfologia estable del canal fluvial, lleres adequades, bona qualitat de l’aigua, escàs estrès hidrològic no natural, bon estat ecològic general, i presència almenys d’una espècie autòctona de peix hoste, entre altres criteris.
Barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquesta espècie està experimentant un gradual declivi en el conjunt de la seva petita àrea de distribució mundial, ubicada al sud d’Europa. Malgrat que manté encara poblacions estables i/o denses en alguns rius o sectors, ha desaparegut d’amplis sectors, especialment al llarg dels eixos fluvials principals anteriorment ocupats. A la conca del riu Ter, Barbus meridionalis manté encara poblacions estables en alguns sectors, si bé es troba globalment en regressió, havent desaparegut completament del curs baix d’aquest riu.
Les actuacions de recuperació de Barbus meridionalis a les Riberes del Baix Ter depenen de la seva relació amb les accions de recuperació d’Unio elongatulus. Als llocs a on es pretengui repoblar amb juvenils d’Unio elongatulus criats en captivitat, s’estudiarà la composició de peixos, per assegurar la presència de peixos hostes de les nàiades amb Barbus meridionalis o Squalius laietanus. En cas de no haver-hi presència d’aquestes espècies, s’executaran repoblacions puntuals de Barbus meridionalis.
Tortuga d’estany (Emys orbicularis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i amfibis com tritó verd (Triturus marmoratus), reineta (Hyla meridionalis), gripau corredor (Bufo calamita), gripau d’esperons (Pelobates cultripes)... Aquestes espècies han experimentat un notable declivi a Espanya i al conjunt d’Europa. Per Emys orbicularis a Catalunya aquest declivi ha estat especialment acusat, havent desaparegut gairebé per complet de la major part de les seves respectives zones d’ocupació original. En els cas de Mauremys leprosa s’està donant una recuperació espontània, i alguns exemplars poden observar-se a les riberes del Baix Ter. Pitjor és la situació d’Emys orbicularis al conjunt de Catalunya, a on actualment existeixen només 5 poblacions, 2 d’elles en estat crític. De fet, les estimacions més optimistes apunten que existeixen menys de 1.000 exemplars en estat salvatge a tot Catalunya. Així doncs, la recuperació d’aquests dos quelonis al riu Ter, a on disposen d’amplis hàbitats idonis, resulta prioritària i de notable importància per a la seva conservació a llarg termini a escala catalana.
En aquest context, en un anterior projecte LIFE04 NAT/ES/000059 de Millora de Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter pel període 2005-2008 es van realitzar actuacions per a la conservació d’Emys orbicularis i els amfibis de les zones. El projecte va restaurar uns hàbitats de llacunes temporals al LIC El Montgrí-Les Medes-El Baix Ter (ES5120016) per posteriorment repoblar amb Emys orbicularis criats en captivitat pel Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. Aquest LIC està en contacte directe amb el LIC de Riberes del Baix Ter, amb el que aquest projecte seria una continuació, o una ampliació de l’àrea de distribució d’Emys orbicularis a l’entorn del riu Ter, així com indirectament les poblacions d’amfibis. Els exemplars juvenils d’Emys provenen dels mateixos exemplars parentals, i per tant formen part de la mateixa població, afavorint l’intercanvi entre elles al llarg del mateix curs fluvial. L’adaptació dels exemplars als Aiguamolls del Baix Ter va ser molt bona, i ja es va detectar la seva reproducció de forma natural el 2011, situació que assegura l’establiment d’un nucli reproductor estable a la zona. Paral·lelament és necessari realitzar captures d’espècies de quelonis exòtics mitjançant trampeig.
