Zona Volcànica de la Garrotxa
Superfície: 15.213,700 hectàrees
L’espai xarxa Natura 2000 Zona Volcànica de la Garrotxa (ES5120004) està declarat com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya i inclou entre els seus límits 26 reserves naturals parcials, essencialment volcans i fagedes. El 96% de l’espai està inclòs com Espai d’Interès Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya.
La Zona Volcànica de la Garrotxa comprèn una part important de la conca alta del riu Fluvià, des dels 238 metres del riu Fluvià fins als 1.026 metres del cim del Puigsallança, punt final de la serra de Finestres. Formada per un important conjunt volcànic, entre les serres transversals eocèniques, que conté una quarantena de cons volcànics de tipus estrombolià, cràters d'explosió i més de vint colades de laves basàltiques.
L’àrea de treball del projecte no inclou la totalitat de l’espai LIC. En aquest espai l’àrea del projecte se centra únicament en els rierols i cursos d’aigua, implicant una superfície molt reduïda centrada a l’entorn d’aquests ambients on viuen les espècies aquàtiques objectiu del projecte.
La importància de les poblacions de la Zona Volcànica de la Garrotxa de les espècies objectiu d’aquest projecte, essencialment nàiade allargada (Unio elongatulus), barb de muntanya (Barbus meridionalis) i cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) és notable, si bé, difícilment quantificable en termes demogràfics.
Nàiade allargada (Unio elongatulus). La seva regressió a les conques internes catalanes ha estat dramàtica. La població d’aquesta espècie al riu Fluvià constitueix un dels pocs nuclis que es coneixen a la conca del Fluvià i en el conjunt de les conques del nord-est de Catalunya. Al riu Fluvià existeixen molt poques poblacions en bon estat d’Unio elongatulus, en canals de derivació prop de molins, i en el curs principal. Dins de la mateixa conca fluvial i prop del Parc es troba la millor població de la conca, al riu Ser, fora dels límits del Parc Natural, però dins dels límits del LIC del riu Fluvià (ES5120021). En aquest context, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha dedicat molts esforços a estudiar la població d’Unio elongatulus al riu Ser per experimentar amb la seva reproducció en semi captivitat, i per repoblar les aigües del riu Fluvià dins dels límits del Parc. Durant alguns anys, entre 2002 i 2011, s’han realitzat proves per la reproducció de nàiades mitjançant la infestació de peixos amb larves i el seu posterior alliberament al medi. Aquestes actuacions són de difícil seguiment ja que es difícil comprovar l’èxit de les repoblacions. S’han executat accions per a la recuperació d’aquesta espècie dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica, i s’ha realitzat un seguiment entre 2002 i 2011 també de la població del riu Ser. Es desconeix la presència d’Unio en altres afluents del riu Ser o Fluvià, així com en canals i altres derivacions, tot i que és del tot conegut que existeix hàbitat potencial per a aquestes espècies.
S’han planificat actuacions de repoblació amb exemplars criats en captivitat en el laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany a partir d’exemplars parentals de la mateixa conca fluvial. Com que hi pot haver una certa diferenciació genètica entre conques i subconques, els exemplars utilitzats hauran de procedir de parentals del propi espai (riu Ser) dins de la mateixa conca hidrogràfica. En cada un d’aquests espais s’escolliran entre 2 i 4 sectors a on es portaran a terme reforçaments amb nàiades juvenils i infestacions de peixos salvatges amb nàiades. Aquests sectors s’assignaran a partir d’informació prèviament disponible sobre l’estat general dels cursos fluvials de la zona general d’àmbit del projecte, i amb el coneixement actual sobre els requeriments de l’espècie, i l’estat de les seves poblacions. S’escolliran trams fluvials amb una morfologia estable del canal fluvial, lleres adequades, bona qualitat de l’aigua, escàs estrés hidrològic no natural, bon estat ecològic general, i presència almenys d’una espècie autòctona de peix hoste, entre altres criteris.
Barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquesta espècie està experimentant un gradual declivi en el conjunt de la seva petita àrea de distribució mundial, ubicada al sud d’Europa. Malgrat que manté encara poblacions estables i/o denses en alguns rius o sectors, ha desaparegut d’amplis sectors, especialment al llarg dels eixos fluvials principals anteriorment ocupats. A la conca del riu Fluvià, Barbus meridionalis manté encara poblacions estables en alguns sectors, especialment en trams alts, com els inclosos en el Parc Natural, si bé es troba globalment en regressió, havent desaparegut completament del curs mitjà-baix d’aquest riu.
Les actuacions de recuperació de Barbus meridionalis al riu Fluvià depenen de la seva relació amb les accions de recuperació d’Unio elongatulus. En els llocs on es pretengui repoblar amb juvenils d’Unio elongatulus criats en captivitat, s’estudiarà la composició de peixos, per assegurar la presència de peixos hostes de les nàiades amb Barbus meridionalis, Squalius laietanus o Slaria fluviatilis. En cas de no haver-hi presència d’aquestes espècies, s’executaran repoblacions puntuals de Barbus meridionalis.
Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació) considera l’espècie en perill d’extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable). De distribució amplia a Catalunya, però molt localitzada sobretot en rierols petits i torrents no alterats.
La situació del cranc al Parc Natural de la Zona Volcànica és delicada, tot i que conserva alguns punts reproductors dispersos a les capçaleres dels petits rierols fluvials. Les poblacions es troben situades en rierols de segon ordre i superiors on degut a una barrera natural (sequera, penya-segats...) el fong de les afanomicosi no ha pogut arribar. Actualment les poblacions pateixen l’amenaça de l’expansió del cranc de riu americà. Entre 1998 i 2002, i amb posterioritat, es van realitzar censos per a conèixer les poblacions i es van localitzar diverses zones d’interès que han estat motiu d’especial conservació i cura.
Els detalls precisos sobre el procés de reproducció en captivitat del cranc de riu de potes blanques s’establiran en el corresponent protocol d’acord amb els objectius d’aquest projecte. Un dels condicionants essencials a incorporar en aquest protocol és el manteniment de línies de reproducció independents per a cada zona de procedència dels exemplars parentals. Els reforçaments poblacionals es portaran a terme en sectors adequats dels LIC inclosos en la zona d’actuació del projecte. Respecte als sectors on ha desaparegut l’espècie, però sempre dins del LIC on encara està present, aquesta acció permetrà l’establiment de nous nuclis poblacionals, com a mínim 1 en cada LIC.
Dins de l’espai del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa està en funcionament un centre de cria de cranc de riu, el centre del Molí de les Fonts, que es dedica a la reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton a Catalunya. A partir de la feina i l’experiència d’aquest centre es pretén repoblar amb exemplars de cranc de riu altres localitats del Parc i del conjunt de la zona d’actuació del projecte.
