Les nàiades són musclos d’aigua dolça que viuen semienterrades al fons de rius, rieres, recs i estanys. Son organismes filtradors que s’alimenten de la matèria en suspensió, pel que són molt sensibles a les variacions de la qualitat de l’aigua, actuant com a espècies indicadores de l’estat ecològic. De fet, les nàiades en la mitologia grega són unes nimfes o fades que viuen a l’aigua i en tenen cura. Tenen un cicle biològic singular, ja que les larves de nàiade s’han d’enganxar a les brànquies d’un peix hoste per parasitar-lo durant uns dies fins madurar, caure i iniciar la seva vida al sediment.

A les conques dels rius Ter i Fluvià s’han descrit fins a 5 espècies diferents de nàiades autòctones, Unio mancus, U. ravoisieri, Potomida littoralis, Anodonta cygnea i A. anatina, i totes presenten poblacions en regressió o en perill de desaparèixer. Les principals amenaces són la reducció del cabal dels rius, l’alteració de la dinàmica fluvial, la destrucció dels marges i del bosc de ribera, la pèrdua de qualitat de l’aigua, la disminució d’espècies de peixos autòctons i l’aparició d’espècies exòtiques de peixos i de nàiades.

El projecte LIFE Potamo Fauna té com a objectiu recuperar les poblacions de les nàiades U. ravosieri i U. mancus dels rius Ter i Fluvià, englobades en les directives europees de conservació de la fauna sota el nom d’Unio elongatulus. La principal actuació és la cria en captivitat de les dues espècies i la repoblació del medi natural. S’han detectat poblacions aïllades en alguns trams del riu Ser, Brugent, Llémena i Fluvià, així com a l’Estany de Banyoles, sovint amb densitats baixes. El projecte preveu la creació de nous nuclis poblacionals en trams de rius que presentin la qualitat ecològica necessària per al seu bon establiment. Aquest any s’han produït més de 130.000 juvenils de les dues espècies utilitzant com a peix hoste el barb de muntanya (Barbus meridionalis) al laboratori de cria gestionat pel Consorci de l’Estany, situat a l’Estany de Banyoles. Actualment estan en la seva fase de supervivència i engreix, i no seran alliberats al medi fins assolir una mida superior als 2 cm., per evitar la seva depredació i garantir l’èxit de la repoblació.

Autor: Carles Feo, tècnic del LIFE Potamo Fauna