La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és un queloni d’àmplia distribució a Europa però que manté poblacions molt fragmentades i inconnexes. La disminució progressiva d’aquesta espècie s’ha fet molt evident en els darrers vint anys i és, en l’actualitat, una espècie amenaçada.

Pel que fa a Catalunya, antigament havia estat àmpliament distribuïda tal com ho demostra el registre fòssil i els referents històrics. Les modificacions fetes en els seus hàbitats i la contaminació de les aigües han estat un dels principals factors de regressió.

En l’actualitat en el nostre país, el nombre d’exemplars que viuen encara en condicions naturals no sobrepassen els 500 exemplars.

Al Delta de l’Ebre es manté una població de tortuga d’estany integrada per exemplars de les subspècies galloitalica i fritzjuergenobsti provinents de poblacions naturals, d’alguns alliberaments incontrolats i introduccions fetes abans d’establir l’actual classificació taxonòmica de l’espècie.

A la comarca de La Selva , i més concretament a la zona de Riudarenes, riera de Caldes i Estanys de Sils, hi resta una petita població amb exemplars de la subespècie orbicularis.

A la zona del Baix Ter es van extingir als anys noranta, però a través d’un programa de cria en captivitat, amb els darrers exemplars d’aquesta població, i de la recuperació de l’hàbitat ha estat possible restablir de nou l’espècie en aquesta zona, gràcies al programa LIFE EMYS TER.

A la conca lacustre de l’Estany de Banyoles hi resten escassos exemplars, que igual que els del Baix Ter corresponen a la subespècie orbicularis. En els darrers anys s’hi ha estat duent a terme un programa de recuperació a través d’exemplars nascuts en captivitat al CRT de l’Albera, així com de millora de l’hàbitat amb el finançament d’un programa LIFE

La recuperació de l’antic estany d’Ivars i Vila-sana, a la comarca de l’Urgell, ha servit per introduir l’espècie en aquest indret del centre de Catalunya, permetent en un proper futur l’establiment d’una nova població.

Queden, a més, alguns exemplars aïllats en alguns indrets del país, restes d’antigues poblacions, als Aiguamolls de l’Empordà, a la zona de la Pineda de Salou, a la riera del Ridaura (Selva marítima), riu Segre, Ebre i Ter.

Els diferents programes de cria en captivitat, es porten a terme a l’Estació Biològica del Cana Vell del P.N. del Delta de l’Ebre, al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT). Aquest darrer està gestionat per l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera (ATA), que forma part del grup de socis beneficiaris del projecte LIFE Potamo Fauna, amb la responsabilitat principal de produir exemplars destinats a reforçar els migrats estocs del riu Ter.

Les actuacions del LIFE POTAMO FAUNA per conservar l’espècie passen per la redacció dels protocols de cria en captivitat i reforçament de les poblacions naturals, la recuperació de petits aiguamolls a les ribes del riu Ter com a hàbitat de l’espècie, la cria en captivitat i posteriors alliberaments a la conca del riu Ter, el control de tortugues exòtiques i el seguiment científic dels exemplars alliberats.

Autors: Joan Budó i Enric Capalleras