Iago Pérez Novo ^{1 4}, Carles Feo ², Quim Pou-Rovira ², Teia Puigvert ³

1 Societat Catalana d’Herpetologia, Museu de Ciències Naturals de Barcelona. (Museu Blau), Plaça Leonardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona.

2 Consorci de l’Estany, Plaça dels Estudis, 2, 17820 – Banyoles.

3 Consorci del Ter, Passeig del Ter, 2 (Museu del Ter) 08560 – Manlleu.

4 (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

La destrucció i alteració d’hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat d’amfibis a molts indrets del planeta. A Catalunya els hàbitats òptims per aquest grup animal també estan alterats, incloent els microaiguamolls vinculats a rius amb una dinàmica fluvial artificial com el Ter. Les grans avingudes es veuen frenades per preses i dics. Conseqüentment, el control del cabal ha provocat la desaparició de molts microaiguamolls que es formaven a les ribes arrel de les inundacions generades per les avingudes naturals. El projecte LIFE Potamo Fauna té com a un dels seus objectius realitzar un seguiment dels amfibis que habiten als microaiguamolls de 6 localitats a les Ribes del Ter i la Llémena per saber l’estat de les poblacions adjacents al riu. Durant el projecte s’han creat microaiguamolls a 4 de les 6 localitats estudiades, i s’està posant especial atenció a la colonització d’aquests nous ambients pels amfibis.

Fins el 2016 es van observar 8 espècies d’amfibis a l’àrea d’estudi, 6 anurs (Discoglossus pictus, Pelophylax perezi, Hyla meridionalis, Alytes obstetricans, Bufo calamita i Bufo spinosus)i 2 urodels (Salamandra salamandra i Lissotriton helveticus). Darrerament, als primers mostrejos del 2017, s’ha pogut observar un sub-adult de gripau d’esperons (Pelobates cultripes). Amb aquesta troballa ja serien 9 les espècies detectades a l’àrea d’estudi. Pel que fa a la quantitat d’espècies a les diferents localitats, s’ha vist que les localitats riu amunt més enllà de Girona han obtingut una riquesa d’amfibis més elevada que les localitats de riu avall, fet que corrobora la degradació de l’hàbitat ripari d’aigües avall del riu Ter. La reproducció d’amfibis també ha estat major aigües amunt.

Els microaiguamolls creats al 2015 a les diferents localitats de riu amunt han obtingut, fins al 2016, valors de riquesa que van de 3 a 4 espècies. Darrerament el tritó palmat ha colonitzat les basses de nova creació de la riera de la Llémena, per tant ja podem parlar d’una nova espècie afavorida per la creació d’hàbitats aquàtics propers al riu. Els microaiguamolls que s’han creat al 2016 a Sobrànigues només han estat colonitzats per 1 espècie, la granota pintada. Un 56,3 % de les basses de nova creació han restat seques durant el període d’estudi, tot i que no es descarta la possibilitat de que s’emplenin amb futures riuades. El fet que siguin ambients temporanis ha ajudat a que, a la major part de les basses noves, no hi entrin espècies invasores com el cranc americà (Procambarus clarkii), crustaci molt perjudicial pels amfibis.

S’ha detectat reproducció a un 34,4 % de les basses de nova creació fins ara. De les 9 espècies detectades en tota l’àrea d’estudi, 5 d’elles han fet servir les noves basses com a punt de reproducció. Amb la creació dels microaiguamolls s’ha contribuït a millorar les poblacions de dues espècies d’especial interès europeu: el tòtil (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla meridionalis), i també a d’altres espècies, tant d’amfibis com d’invertebrats aquàtics.

Cal mencionar també una darrera actuació realitzada pel Consorci de l’Estany al mes d’abril: el rescat de capgrossos del Clot d’Espolla i posterior translocament als microaiguamolls de nova creació de la Llémena, previ anàlisi de patògens. En els darrers mesos/anys es podrà valorar l’efectivitat d’aquesta actuació.

En resum, el projecte LIFE Potamo Fauna ha aconseguit crear nous microaiguamolls per pal·liar la problemàtica de falta d’hàbitats aquàtics adjacents al riu. La colonització i reproducció per part dels amfibis ha tingut molt d’èxit a la major part de basses que han mantingut aigua durant la primavera.